4Quimio

Són les 8 i estic a la Sala d´espera de la UNitat de Càncer de mama de la Vallebron i m´estic esperant per a fer unes analítiques.Tot som dones,la sala està plena i jo sóc de les més jovenetes ja que la mitjana de càncer de pit està entre 55-60 anys.Una de les meves distraccions és fixar-me en les perruques: mal posada, sintètica,molt natural, torta,aquesta encara no la porta..i amb els mocadors,és tot un art posar-te´l i estar guapa.Les miro i cada dona té la seva pròpia història,la seva pròpia lluita.Creuo la mirada en una i ens somriem timidament però conscients del que ens uneix:una mateixa por, una mateixa lluita, un esforç diari.Penso en mi mateixa ara fa un any: a l´escola preparant exàmens, pensant en el pont de la puríssima,despreocupada o queixant-me per petites tonteries.Com poden canviar les coses en poc temps!!!!Ara la meva vida es construeix dia a dia,la meva feina és la lluita diària i la meva escala de preocupacions ha canviat molt.Ambtot vull veure això com una ampolla mig plena,hi ha gent que em diu que d´aquií un any ho oblidaré aquest mal son però jo ni vull oblidar-ho,ni ho vull veure com un mal son i com que jo mano sobre el meu cervell ho vull veure com una etapa d´aprenentatge,de creixement,com un pas necessari per ser millor persona, per entendre la fragilitat de la vida i ser conscient que jo vull viure -la i viure-la feliç i he decidit no perdre temps així que quant em criden ofereixo un gran somriure a l´infermera i li dic : estic preparada per punxar-me !!!A per la 4 quimio!!!Un petó a tots us estimo molt.