El millor regal: els amics.

Avui voldria parla.vos de "l´amic",aquell que com diu la cançó de Pulseres Vermelles quan tot sembla que s´ha acabat,quan et costa caminar sens la seva veu fluixeta al teu davant que et diu: Tu pots,aixeca´t,respira,camina,busca la força en el teu interior.
Quan parlo d´eines per superar un cáncer els amics són fonamentals.
D´amics n´hi ha de diferents i cada amic pot fer un paper segons el moment,cadascún et pot donar alguna cosa important i tu també a ells.A vegades amb un somriure n´hi ha prou.
Jo he tingut els  amics retrobats: aquells que la distància  ens havia allunyat però que el cáncer ens ha tornat a apropar,unir o millor dit ens ha ensenyat que sempre hi eren.
Els amics coneguts:que de cop el cáncer ens apropa i t´enriqueixes de tot el que ells portaven dins seu i fins ara no ho havies vist.
Els amics de l´avui, els Amics :els que cada dia m´han despertat amb un missatge de wassap( això del wassap per a mi ha estat una eina fantástica per relacionar.me amb el món i amb els altres, per estar conectada a tots ) Dins els meus enormes grups de wassap hi tins una gran quantitat de persones  que constantment em feien sentir la seva veu i sempre estaven allí:.El vostre amor és el millor regal que la vida em podía fer :GRÀCIES.
Els meus "alumnes -amics":que amb la seva força m´han donat les piles per fer front a la batalla, la responsabilitat d´arribar on els hi vaig prometre que arribaria : Gràcies.Tinc una feina preciosa que et torna multiplicat per mil tot el que jo li he donat.

També la vida m´ha aportat nous amics: els que com un regal han anat apareixent en el meu camí en aquest any i que m´estan ajudant a crèixer moltíssim .

I també està "L´amic":aquell que li va tocar un paper especial en aquesta història,el que quan jo ja veïa que em calia saltar, fer un pas, avançar, deixar endarrere moltes coses, va ser qui em va donar l´última empenta per saltar i em va dir :"Confia, confía , en tu i la vida ,Salta Marta ,salta!!!"
Vaig aconseguir desfer-me de tot allò que m´ofegava i recomençar la meva nova història ,quina paraula tan bonica : Recomençar......Gràcies  de  tot cor.
Uns han fet de botes per quan tenia tormenta sobre meu,altres de paracaigudes,altres d´aixugallàgrimes,altres de somriure,altres de tendresa, altres de professor,altres de veu,de mà....cadascú ha fet el seu paper en el momento precís.
No puc dir noms, no vull dir noms perquè tinc por a deixar-me´n: n´hi ha tantíssims.Només que puc donar gràcies per tots els que m´heu estimat.
L´Amor tot ho venç, l´amor rebut per vosaltres m´ha fet treure les meves pròpies forces per somriure, per lluitar, per enfrontar-me al càncer, a la separació, a la malaltia del meu fill.
M´agradaria un dia poder-vos donar a vosaltres tot el que m´heu donat a mi.

La meva oportunitat de crèixer

He descobert que una persona es coneix a ella mateixa i la seva fortalesa davant d'un moment de dificultat extrema.Vaig llegir un dia que l'optimista i el pesimista s' acaben morint pero la diferència  està en com viuen la vida i com s' enfronten a la mort.
Us he de confessar que fins al meu càncer jo era com dues Martes; una la de l'escola tenia uns missatges molt clars de vida que volia transmetre als meus alumnes.Però després a nivell personal em costava aplicar.ho en alguns àmbits.
El càncer m'ha donat l'oportunitat de posar en pràctica la teoria i tot allò que els repetia:
-si caus set vegades aixeca't vuit.
-el coratge no és l'absència de por, és fer-ho tot i la por.
-cal lluitar sempre fins el final
-nosaltres som els protagonistes de la nostra història i podem triar ser-ne l'actor principal o el secundari.
-sempre pots trobar raons per somriure.
-cal anar sempre endavant.
--fer un cim sempre comença amb una primera passa...
HE comprovat que tot això funciona, que l'actitud que un hi posa t'impulsa a estar molt millor fins i tot en els símptomes que la quimio i la malaltia et provoquen.
Jo sempre he confiat en els metges, sempre he tingut el plus de la fe..a mi em tocava una part que nomé podia fer jo mateixa.La por quan s' accepta, quan es mira de cara pot transformar-te, és un trampolí per arribar mé lluny.
Les caigudes són oportunitats de creixement creieu-me, val la pena agafar-ho així.
Jo he crecut, encara no he vençut totes les meves pors em queda camí per aconseguir-ho, per aprendre.Però les que he aconseguit transformar..uff és una sensació meravellosa!!!
El coratge sempre et canvia la visió de la vida.
La vida és un camí, un viatge, una cursa de nosaltres mateixos depen com triem fer.la.La vida és màgia i la màgia no es questió de pòsimes i encanteris..la màgia és el resultat d'un treball per nosaltres i pels que ens envolten.
Hi ha una frase que m'encanta que diu:"la vida no t'està dient No; t'està dient espera.
Molts cops no entenem el perquè de les coses, els motius .Però el perquè i el motiu existeix i segurament no estem preparats per entendre'l cal confiar i tenir paciència.
He volgut jo agafar-me el meu càncer com una oportunitat de créixer, ho vaig triar Jo.
El càncer m'ha donat l'oportunitat de trobar el meu camí cap a la felicitat....Recorda només TU ets qui és capàs de canviar la visió de la teva pròpia vida...Tu ets lliure de triar....