viernes, 2 de agosto de 2013

La meva oportunitat de crèixer

He descobert que una persona es coneix a ella mateixa i la seva fortalesa davant d'un moment de dificultat extrema.Vaig llegir un dia que l'optimista i el pesimista s' acaben morint pero la diferència  està en com viuen la vida i com s' enfronten a la mort.
Us he de confessar que fins al meu càncer jo era com dues Martes; una la de l'escola tenia uns missatges molt clars de vida que volia transmetre als meus alumnes.Però després a nivell personal em costava aplicar.ho en alguns àmbits.
El càncer m'ha donat l'oportunitat de posar en pràctica la teoria i tot allò que els repetia:
-si caus set vegades aixeca't vuit.
-el coratge no és l'absència de por, és fer-ho tot i la por.
-cal lluitar sempre fins el final
-nosaltres som els protagonistes de la nostra història i podem triar ser-ne l'actor principal o el secundari.
-sempre pots trobar raons per somriure.
-cal anar sempre endavant.
--fer un cim sempre comença amb una primera passa...
HE comprovat que tot això funciona, que l'actitud que un hi posa t'impulsa a estar molt millor fins i tot en els símptomes que la quimio i la malaltia et provoquen.
Jo sempre he confiat en els metges, sempre he tingut el plus de la fe..a mi em tocava una part que nomé podia fer jo mateixa.La por quan s' accepta, quan es mira de cara pot transformar-te, és un trampolí per arribar mé lluny.
Les caigudes són oportunitats de creixement creieu-me, val la pena agafar-ho així.
Jo he crecut, encara no he vençut totes les meves pors em queda camí per aconseguir-ho, per aprendre.Però les que he aconseguit transformar..uff és una sensació meravellosa!!!
El coratge sempre et canvia la visió de la vida.
La vida és un camí, un viatge, una cursa de nosaltres mateixos depen com triem fer.la.La vida és màgia i la màgia no es questió de pòsimes i encanteris..la màgia és el resultat d'un treball per nosaltres i pels que ens envolten.
Hi ha una frase que m'encanta que diu:"la vida no t'està dient No; t'està dient espera.
Molts cops no entenem el perquè de les coses, els motius .Però el perquè i el motiu existeix i segurament no estem preparats per entendre'l cal confiar i tenir paciència.
He volgut jo agafar-me el meu càncer com una oportunitat de créixer, ho vaig triar Jo.
El càncer m'ha donat l'oportunitat de trobar el meu camí cap a la felicitat....Recorda només TU ets qui és capàs de canviar la visió de la teva pròpia vida...Tu ets lliure de triar....

8 comentarios:

  1. Hoy te he descubierto, ha sido en la contraportada de el periódico,sigue luchando por tí y por tu hijo, seguro que esta batalla la ganas. Te seguiré

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Marta per tots aquestes escrits. La teva valentia i superació són exemple a seguir de molta gent . Segur que aquestes vivències ajudaran a més d'un. Un petó ben fort, guapa!!! (sóc l'àlex)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracies alex...perquè dels meus alumnes jo he après molt....

      Eliminar
  3. Ja saps on sóc sempre que em necessitis.
    Per a mi ets una lliçó de vida diària. És complicat quan la vida sembla que se't posi d'esquena, que imperi el sentit comú, l'alegria, el sentit de l'humor... i quan costa estem tots els que t'estimem allà per tornar-te a donar corda.

    ResponderEliminar
  4. Yo también te he encontrado en la contraportada de el periodico,me parece genial tu manera de expresarte y de ver la vida desde este lado,como yo (linfoma de hodgkin),para adelante, porque esto no puede con nosotros.

    ResponderEliminar
  5. Gràcies Marta, quanta saviesa i aprenentage en la teva actitud, en les teves paraules. No et conec, he sabut de tu per la contra del Periodico, m'ha agradat i enriquit llegir-te. Només sabe de veritat la fortalesa que tenim quan enfrontem situacions dificils, i fer-ho en bona companya, interna i externa és molt necessari. Et desitjo tot lo millor, apreciada Marta, segueix compartint,...Rep una abraçada mooooolt gran!
    Maria Rosa

    ResponderEliminar
  6. Bon dia Marta:

    És fantàstic veure amb els meus propis ulls aquesta actitud, sempre m'ha constat que és la millor, però sol ser en explicades ocasions, quan la veig sòl llançarme a aquesta persona, i aquests són les amistats que desitjo a prop, parlant de les caigudes no agrada a ningú caure, però la satisfació del premi d'aixecar-se és tan immens que em resultaria impossible classificar-ho amb paraules, aquesta actitud és l'única que et donarà vida, si tots un dia morirem però el teu somriure sempre quedarà present per molts segles que passin....

    ResponderEliminar