domingo, 4 de agosto de 2013

El millor regal: els amics.

Avui voldria parla.vos de "l´amic",aquell que com diu la cançó de Pulseres Vermelles quan tot sembla que s´ha acabat,quan et costa caminar sens la seva veu fluixeta al teu davant que et diu: Tu pots,aixeca´t,respira,camina,busca la força en el teu interior.
Quan parlo d´eines per superar un cáncer els amics són fonamentals.
D´amics n´hi ha de diferents i cada amic pot fer un paper segons el moment,cadascún et pot donar alguna cosa important i tu també a ells.A vegades amb un somriure n´hi ha prou.
Jo he tingut els  amics retrobats: aquells que la distància  ens havia allunyat però que el cáncer ens ha tornat a apropar,unir o millor dit ens ha ensenyat que sempre hi eren.
Els amics coneguts:que de cop el cáncer ens apropa i t´enriqueixes de tot el que ells portaven dins seu i fins ara no ho havies vist.
Els amics de l´avui, els Amics :els que cada dia m´han despertat amb un missatge de wassap( això del wassap per a mi ha estat una eina fantástica per relacionar.me amb el món i amb els altres, per estar conectada a tots ) Dins els meus enormes grups de wassap hi tins una gran quantitat de persones  que constantment em feien sentir la seva veu i sempre estaven allí:.El vostre amor és el millor regal que la vida em podía fer :GRÀCIES.
Els meus "alumnes -amics":que amb la seva força m´han donat les piles per fer front a la batalla, la responsabilitat d´arribar on els hi vaig prometre que arribaria : Gràcies.Tinc una feina preciosa que et torna multiplicat per mil tot el que jo li he donat.

També la vida m´ha aportat nous amics: els que com un regal han anat apareixent en el meu camí en aquest any i que m´estan ajudant a crèixer moltíssim .

I també està "L´amic":aquell que li va tocar un paper especial en aquesta història,el que quan jo ja veïa que em calia saltar, fer un pas, avançar, deixar endarrere moltes coses, va ser qui em va donar l´última empenta per saltar i em va dir :"Confia, confía , en tu i la vida ,Salta Marta ,salta!!!"
Vaig aconseguir desfer-me de tot allò que m´ofegava i recomençar la meva nova història ,quina paraula tan bonica : Recomençar......Gràcies  de  tot cor.
Uns han fet de botes per quan tenia tormenta sobre meu,altres de paracaigudes,altres d´aixugallàgrimes,altres de somriure,altres de tendresa, altres de professor,altres de veu,de mà....cadascú ha fet el seu paper en el momento precís.
No puc dir noms, no vull dir noms perquè tinc por a deixar-me´n: n´hi ha tantíssims.Només que puc donar gràcies per tots els que m´heu estimat.
L´Amor tot ho venç, l´amor rebut per vosaltres m´ha fet treure les meves pròpies forces per somriure, per lluitar, per enfrontar-me al càncer, a la separació, a la malaltia del meu fill.
M´agradaria un dia poder-vos donar a vosaltres tot el que m´heu donat a mi.

viernes, 2 de agosto de 2013

La meva oportunitat de crèixer

He descobert que una persona es coneix a ella mateixa i la seva fortalesa davant d'un moment de dificultat extrema.Vaig llegir un dia que l'optimista i el pesimista s' acaben morint pero la diferència  està en com viuen la vida i com s' enfronten a la mort.
Us he de confessar que fins al meu càncer jo era com dues Martes; una la de l'escola tenia uns missatges molt clars de vida que volia transmetre als meus alumnes.Però després a nivell personal em costava aplicar.ho en alguns àmbits.
El càncer m'ha donat l'oportunitat de posar en pràctica la teoria i tot allò que els repetia:
-si caus set vegades aixeca't vuit.
-el coratge no és l'absència de por, és fer-ho tot i la por.
-cal lluitar sempre fins el final
-nosaltres som els protagonistes de la nostra història i podem triar ser-ne l'actor principal o el secundari.
-sempre pots trobar raons per somriure.
-cal anar sempre endavant.
--fer un cim sempre comença amb una primera passa...
HE comprovat que tot això funciona, que l'actitud que un hi posa t'impulsa a estar molt millor fins i tot en els símptomes que la quimio i la malaltia et provoquen.
Jo sempre he confiat en els metges, sempre he tingut el plus de la fe..a mi em tocava una part que nomé podia fer jo mateixa.La por quan s' accepta, quan es mira de cara pot transformar-te, és un trampolí per arribar mé lluny.
Les caigudes són oportunitats de creixement creieu-me, val la pena agafar-ho així.
Jo he crecut, encara no he vençut totes les meves pors em queda camí per aconseguir-ho, per aprendre.Però les que he aconseguit transformar..uff és una sensació meravellosa!!!
El coratge sempre et canvia la visió de la vida.
La vida és un camí, un viatge, una cursa de nosaltres mateixos depen com triem fer.la.La vida és màgia i la màgia no es questió de pòsimes i encanteris..la màgia és el resultat d'un treball per nosaltres i pels que ens envolten.
Hi ha una frase que m'encanta que diu:"la vida no t'està dient No; t'està dient espera.
Molts cops no entenem el perquè de les coses, els motius .Però el perquè i el motiu existeix i segurament no estem preparats per entendre'l cal confiar i tenir paciència.
He volgut jo agafar-me el meu càncer com una oportunitat de créixer, ho vaig triar Jo.
El càncer m'ha donat l'oportunitat de trobar el meu camí cap a la felicitat....Recorda només TU ets qui és capàs de canviar la visió de la teva pròpia vida...Tu ets lliure de triar....

miércoles, 31 de julio de 2013

El dia que et diuen : Tens càncer

Quant et diuen que tens càncer el món s´atura, per uns instants es para ,llavors apareixen les pors,les llàgrimes,els dubtes fins i tot l´incredulitat ja que et sembla que no et passa a tu i es com si miressis una pel.lícula.
Després vaig aconseguir calmer-me i visualitzar mentalment com podia afrontar aquesta cursa que la vida m´havia posat.Vaig voler-me visualitzar guanyadora però per a fer-ho calia enfrentar-me a les meves propies pors que eren moltes.
Per a fer-ho vaig utilitzar els tres camins que sempre davant un problema plantejo als meus alumnes:
1)Pots passar-te el dia plorant , realimentant una i unaltra vegada el teu dolor.Però: què en treus de tot això?Jo us ho diré :més dolor.
2)Pots queixar-te i culpar a l´exterior, al destí a Déu o als altres dels teus problemes .Amb aquesta actitud de ràbia només aconsegueixes tapar la realitat.
3)Pots dir " és una gran Putada" però no tinc cap més remei que aixecar-me i lluitar perquè vull viure o si he de morir com a mínim que sigui amb la pau interna d´haver lluitat fins al final.
Jo vaig triar la tercera opció que crec que és la que et porta a la victòria interior tot i que és la més difícil perquè requereix un esforç mental molt gran.Significa enfrentar.te a allò que més por et fa ,cara a cara, mirant.li als ulls per poder-li dir :guanyaré jo.
Reconec que jo vaig tenir molta sort o millor dit la sort la vaig buscar jo anant a fer la revisió ginecològica quan em tocava, fer-me les mamografies de control perquè el meu tumor estava enganxat a un múscul i en dos o tres mesos l´hagués tingut per tots els ossos i llavors la lluita encara hagués estat més difícil.
Clar que vaig plorar ..moltíssim.
Clar que vaig tenir por..moltíssima.
Clar que vaig cridar  ..moltíssim.
Recordo que vaig agafar una llibreta i només hi podia escriure: Putada,putada,putada, putada....la vaig escriure moltes vegades seguides.Sentia que tot era una Putada però que no podia tancar els ulls .Volia viure ,volia enganxar-me a la vida ,volia guanyar aquella cursa  en la que jo no volia participar,en feia mandra,em feia por, terror.....però sabia que per guanyar-la només  amb  els metges, la gent que estimava, la meva fe i jo  tenia moltes possibilitats d´aconseguir-ho.Així que em vaig dir : Per mi no serà .
Em vaig enganxar molt fort a la vida i he guanyat...i em sento feliç

martes, 30 de julio de 2013

El meu full de ruta : Endavant sempre endavant

El meu full de ruta: Endavant sempre Endavant .

Avui  començo aquest blog amb moltes ganes d´explicar-vos  els  sentiments,les  experiències,les pors ,els  dubtes, les alegries  que he  sentit durant aquests mesos que he tingut càncer i he lluitat per fer.li front...
M´agradaria també compartir amb vosaltres frases, pensaments  que m´han ajudat a tirar endavant quan tot es complicava, quan el cos està més cansat i cal tirar de la ment i de tota la gent que t´estima...
Una carrera difícil perquè al càncer se li va sumar la meva separació i la malaltia del meu fill Marc  però en aquesta vida sempre he pensat que les coses sempre tenen un motiu,un perquè encara que ens costi trobar-lo sempre hi és i la clau està en confiar,en creure , en no rendir-se i en buscar les mil raons per somriure .
Darrere d´una porta tancada sempre sempre hi ha una finestra només cal saber obrir bé els ulls per veure´la ....perquè en la nit més fosca si un vol pot trobar la força interior que l´ajudi a superar-ho o encarar-ho.
En aquest blog m´agradaria explicar-vos com ho he fet.

Jo hi crec

Foto

Dos dies després d´operar-me...

Foto

Tinc càncer i lluitaré

HOla nois!!!Tinc CÀNCER i EM CURARÉ !!!Us ho asseguro!!!Per què ?Perquè confio ens els metges ,perquè confio en Déu : Tinc molta fe i això em dóna una gran pau interior , perquè en tot el temps que porto de lluit he notat l´amor i el carinyo de molta gent i això m´ha donat una gran energia i perquè SÓC FORTA molt forta perquè quan sempre us he dit si caus cal que t´aixequis si plou has d´aprendre a ballar sota la pluja .Doncs jo ja fa temps que m´he posat unes bones botes de pluja i ballo!!!!Ja veieu quin estiu tan diferent que he passat fins i tot ja m´ha operat .Ara per a mi comença un camí diferent on no dubtes que hi posare tota la força del món per tornar a ser entre vosaltres .Ara he de començar mesos de quimioterapia i radioterapia però me´n sortiré !!!M´ha tocat i ara jo he de lluitar .Us desitjo a tots un bon curs i jo ja us vindré a veuré .Treballeu molt ,estiudieu molt i.......espero poder acabar el curs amb tots vosaltres .Un petó de tot cor .

La força de la meva gent

EM costa dir-vos en paraules com m´heu fet sentir :Gràcies !!!M´heu injectat una càrrega molt forta d´energia positiva que em donarà el coratge per lluitar en aquells moments que vagi més fluixeta de forces .AHir vaig anar a dormir tan feliç després de llegir tots els vostres missatges !!!!!M´heu passat molta força : moltíssima i NOIs aquesta batalla la guanyaré .
Començaré la quimió el mateix dia que comenceu l´escola així que jo lluitaré per mi i vosaltres heu de lluitar per aprovar el curs !!!I recordeu el verb que a mi tan m´agrada : JO PUC ,TU POTS ,ELL POT ,NOSALTRES PODEM, VOSALTRES PODEU I ELLS PODEN .Un petó molt fort i de cor a tots !!!!!Us estimo molt i gràcies de tot 

Què són uns cabells a canvi de la vida?

-Vols curar-te?Vols salvar-te?
-SI!!!Pots fer-ho?-va dir la princesa
-Si puc però m´hauràs de donar una cosa a canvi!!
-Quina ?-preguntà sorpresa la princesa .
-Els teus bonics CABELLS!Els vull tots!!
Ella respirà fons i contesta serena : -accepto!!Agafa´ls !!Són teus !!

QUÈ SÓN UNS CABELLS A CANVI DE LA VIDA ? RES DE RES !!
Marta camps .
Bona setmana a tots

Gràcies

Gràcies mama pel teu amor,pels teus mimos,pel teu carinyo,per mirar-me ahir i dir-me "tens el caparró més bonic que he vist".Gràcies Marta Janer per ser-hi desde el primer dia,jo sempre dic que quan plou cal posar-se unes bones botes i aprendre a ballar sota la pluja tu ets una de les meves botes ,gràcies pels teus wassaps de matí,migdia i vespre,gràcies perquè tu em fas més forta .Gràcies Carla per dir-me que és molt més bonic aquest color de la perruca que el meu natural.Gràcies Marc per la teva expontaneitat d´un nen de 4 anys que em mira i encara es pregunta on coi és la perruca si aquesta mama són els teus cabells !!!Gràcies a tots vosaltres perquè amb els vostres "me gusta",els vostres missatges privats,els vostres comentaris m´esteu donant una energia bestial i em feu sentir molt estimadaa.Gràcies DËU meu per notar la teva LLUm, la teva FOrça que em dóna molta pau interior.Mai hagués imaginat que es podia tenir cancer,estar calb i SER TAN I TAN FELIÇ INTERIORMENT !!!!
8012Ya no me gusta ·  · 

Tu pots

Fins i tot quan és fort o intenta ser-ho, fins i tot quan un cau i només pensa en aixecar-se fins i tot quan un mira sempre endavant i confia fins i tot quan tot és fosc i un busca l´escletxa de llum fins i tot així és dur i difícil, fins i tot així l´esforç mental ha de ser enorme , fins i tot així fa mal, fins i tot així tens por !!!!Divendres em van operar ,va anar bé , però tot i el somriure als llavis tot costa i molt a mi també !!!! BOna setmana a tots !!!!La por sempre hi és però cal mirar-la de cara ,les llàgrimes també surten a vegades és necessari plorar ,caure i quan t´aixeques ho fas sempre amb més força !!!No ho oblideu mai.

amb mocador

Foto: En la meva vida m´hauria imaginat que seria capàs de sortir així al carrer !!!!!Jo que no em feia ni una cua !!!A la vida mai pots dir mai !!!

2 Quimio

Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar
al andar se hacel camino
y al volver la vista atrás 
se ve la senda que nunca 
se ha de volver a pisar ....
.......I DEMÀ el meu camí va cap a la 2ona QUIMIO!!!! així caminant passet a passet ,mica a mica jo també vaig avançant !!!!!
BON final de setmana a tots !!!!!Un petó de tot cor a tots !!!
PD: No us oblideu de fer vosaltres la feina ben feta : escola, Uni, treball!!!

La perruca

Monòleg sobre la perruca :
Ai la perruca per molt ben feta que sigui mai deixarà de ser una perruca !!
Posar-la sembla fàcil oi?Doncs no ho és gens .S´enganxa amb un celo de doble cara que no sabeu com costa de posar perquè sinó vigiles s´hi enganxen els pels de la perruca .Quant ja els tens ben posadets (uns 10m ara sóc lenta )toca posar-la i clar has d´intentar fer-ho a la primera perquè sinó el celo de tant treure i posar ja no enganxa;has d´encertar el celo a l´altura de les patilles,que la clenxa et quedi en el seu punt just ni molt alta ni molt baixa mentres fas tot això et queda ben despentinada i la clau està en no espantar-te quan et mires i retocar-la amb paciència .Els primers  dies quan camines,et gires no ets un exemple de naturalitat ho fas encarquerat que t´agafa un mal de cap horrorós!!!Et penses que tothom et mira la perruca ,t´imagines que tothom t´està mirant i penses ja està la dec dur torta!!El primer dia que me la vaig posar sola va ser horrorós els pels enganxats al celo,torta, despentinada i jo plorant com una boja contra la maleïda perruca !!!Ara he canviat d´estrategia :intento mirar-la amb carinyo i acceptar que la pobra perruca mai podrà substituir els meus cabells que ella no té la culpa de res !!!Tots en la vida és paciència i suposo que en un mes seré ràpida al posar-la i caminaré amb naturalitat !!!!Bon cap de setmana a tots !!Estudieu molt a la vida tot és esforç fins i tot posar-se una perruca !!!

enyorar

Enyoro les aules,el soroll de les cadires,les pissarres, el guix, els llibres,els patis, les motxilles i els BOn dia .Enyoro els exàmens,les correccions,les tutories,les fotocòpies, el passadís i les escales.Enyoro tantíssim les vostres cares quan explico,el que es distreu,el que m´escolta,el que no fa deures,el que pregunta,el preocupat,l´atavalat,l´enamorat, el responsable,el que se´n surt i el que li costa...Enyoro els vostres somriures, els vostres dubtes,les vostres pors,els vostres èxits.Enyoro el privilegi de veure-us créixer, aprendre,fer-vos grans !!Enyoro tantes coses de la feina que jo estimo!!!!!!!!!

La fe

Avui vull explicar-vos el meu secret:
No sé com hauria afrontat tot això sense la Fe.Des de el primer dia que em van dir :-"Marta tens càncer "he trobat la pau interior a través d´ella.Mai he tingut la necessitat de dir-li a Déu: "Per què a mí?".Al contrari no hi ha dia que no li doni les gràcies per la força que em dóna.La noto, la sento dins meu,a través vostre,la noto en cada dificultat que he afrontat.
Una de les primeres persones que va saber que jo tenia càncer va ser la Madre MªJosé i sé que elles resen cada dia per a mí.Sé que les Madres de l´escola demanen a Madre Carmen Sallés que em curi i això em dóna molta seguretat i tranquilitat.
Cada matí em repeteixo aquella frase que tant heu sentit a l´escola en voca de Madre Carmen Sallés la nostra fundadora :ADelante Siempre Adelante ".
D´aquí una setmana els membres de la nostra escola tenim la sort de veure com a Roma la faran Santa i jo com a part de l´escola em sento molt feliç perquè sé que ella intercedirà per a mí( és com tenir línia directa amb Déu).
Com sempre diu Madre Cristina :" Els cristians tenim una una aventatja "Us asseguro que la fe en moments difícils de debó et dóna el "plus" per afrontar qualsevol batalla.I és aquesta força la que m´ajuda a fer front a la por,la que m´ajuda a tirar endavant cada dia amb un somriure als llàvis,la que em dóna força per jugar amb els meus fills,i la que en els dies més grisos,perquè no vull mentiros n´hi han,vegi la llum a través d´un amic, familia, vostres missatges que m´ajuden a aixecar i mirar sempre endavant i sense POr.Bona setmana a tot

Dolor

I en el camí hi ha dies n el dolor físic pot arribar a ser molt fort , on el cos li costa fins i tot caminar ... és llavors quan cal canviar d´estratègia ,com en un partit que canvies de tàctica,i la paraula clau és : RESISTIR, AGUANTAR perquè sé que passarà ,que marxarà i em repeteixo mentalment i sense parar que això forma part del camí per a curar-me .En moments d´aquests és quan un ha de visualitzar la meta ,l´objectiu i la victòria final és així com s´aconsegueix resistir i fer que el dolor físic sigui més fàcil de portar .
Després d´una setmana díficil per a mí he resistit , he aguantat i avui ja hi em veig altre cop les orelles !!!MOlt bon dimecres a tots .
Si m´ho permeteu acabo amb la lletra d´una cançoneta que a mí en moments així m´agrada :
"Si penses que perquè canto estic alegre
si penses que una guitarra no sap plorar
no oblidis que fins les roses porten espines
no oblidis que fins el vidre es pot trencar.
(...)Jo canto perquè qui canta el seu mal espanta
Jo canto perquè la barca sempre va a port
i encara que la mar bravi,ve la bonança
nineta és per això que et vull cantar..."
Recordeu: QUI CANTA EL SEU MAL ESPANTA

A per la tercera quimio

Foto

sentir.se bé

Sentir-se bé després d´una setmana xunga no té preu!!!Ara tinc uns dies de treva per :jugar amb meus fills,quedar amb amics per fer un café , visitar-vos a l´escola i veure també els meus companys,fer coses tan senzilles com: llegir un bon llibre,passejar un dia de solet,escriure , menjar menjar molt ,dur la perruca a rentar ,comprar alguna coseta d´hivern i sobretot SOMRIURE MOLT !!!!
Bona setmana a tots !!!!!!!

4Quimio

Són les 8 i estic a la Sala d´espera de la UNitat de Càncer de mama de la Vallebron i m´estic esperant per a fer unes analítiques.Tot som dones,la sala està plena i jo sóc de les més jovenetes ja que la mitjana de càncer de pit està entre 55-60 anys.Una de les meves distraccions és fixar-me en les perruques: mal posada, sintètica,molt natural, torta,aquesta encara no la porta..i amb els mocadors,és tot un art posar-te´l i estar guapa.Les miro i cada dona té la seva pròpia història,la seva pròpia lluita.Creuo la mirada en una i ens somriem timidament però conscients del que ens uneix:una mateixa por, una mateixa lluita, un esforç diari.Penso en mi mateixa ara fa un any: a l´escola preparant exàmens, pensant en el pont de la puríssima,despreocupada o queixant-me per petites tonteries.Com poden canviar les coses en poc temps!!!!Ara la meva vida es construeix dia a dia,la meva feina és la lluita diària i la meva escala de preocupacions ha canviat molt.Ambtot vull veure això com una ampolla mig plena,hi ha gent que em diu que d´aquií un any ho oblidaré aquest mal son però jo ni vull oblidar-ho,ni ho vull veure com un mal son i com que jo mano sobre el meu cervell ho vull veure com una etapa d´aprenentatge,de creixement,com un pas necessari per ser millor persona, per entendre la fragilitat de la vida i ser conscient que jo vull viure -la i viure-la feliç i he decidit no perdre temps així que quant em criden ofereixo un gran somriure a l´infermera i li dic : estic preparada per punxar-me !!!A per la 4 quimio!!!Un petó a tots us estimo molt.

Les celles

I ara diuen que m´han de caure les CEIES i les PESTANYES!!!També diuen que puc dibuixar-me-les o pintar-les amb un llàpis de ceies!!!...El que ells no saben és que JO dibuixo Fatal i que les línees sempre m´han sortit tortes !!!!!!!!!!!!!!!
Passi el que passi no deixeu mai que la vida us prengui el somriure !!!!I per tots aquells que esteu en exàmens : estudieu molt !!!!Un petó a tots .

Surto als Matins de tV3 en una entrevista sobre el càncer

http://www.tv3.cat/videos/4368790/Estetica-i-cancer

sense perruca

Foto: amb el meu germanet! La llum que surt del cor dels que t'estimen et marcarà el camí cap a la vida.Endavant per ells!...Per tu!

La força del Barça

Foto: ventatja de poder variar de cabells!si guanyem la lliga i la champions mels rapo al zero!(je je a 13p)

En les pitjos tempestes els arbres fan les arrels més profundes

Foto: En les pitjors tempestes es quan els arbres fan les arrels mes profundes....la vida s'ha d'agafar tal com ve i deixar que flueixi....

6 QUIMIO

Foto: Fent 6quimio! 'Quan tu rius jo ric.Quan tu plores,ploro amb tu.Si trontolles t'ofereixo la ma.No et puc assegurar que no cauras però estare amb tu per donar_te força,abraçar-te i lluitar teu costat'GRACIES MAMA AMB TU TOT ÉS MES FACIL!

HISTORIETA DE LA CALBA

Una noia que té càncer un dia es desperta i al mirar-se al mirall només es veu tres pèls al cap i es diu:-mira avui em faré una trena!.L´endemà s´aixeca amb només dos cabells i pensa : avui em faré dues cues.El dia següent només en té 1 i pensa :avui es un bon dia per fer-me una cua de caball.L´endemà s´aixeca sense ni un pèl al cap ,ella es mira i diu: Avui no em cal pentinar!!!
Intento que aquesta sigui la meva actitud davant aquesta situació dura i diferent que estic vivint .Em costa? :si molt !!!Però no hi ha dia que no m´aixequi amb el propòsit d´intentar-ho!!!
Avui molts comenceu les vostres vacances .Felicitats per la feina ben feta fins ara i us animo a aixecar-vos cada dia amb un SOMRIURE!!MOLt BONes Festes a TOTS

Final del 2012 fent quimio

Avui és l´últim dia de l´any i jo l´estic passant a la Vall d´Hebron entre analítiques,metges i la 8QUIMIO.
Crec que la majoria de nosaltres aprofitem aquest dia per a fer una revisió de l´any que acaba i proposits pel que arriba.
de l´any que deixo endarrere en puc treure moltes coses positives.El cCANCER m´ha donat l´oportunitat de retrobar-me amb amics que potser per les presses del dia dia feia temps que no veia;l´oportunitatde sentir i notat molt d´aprop tots aquells que m´estimeu;la satisfacció de comprovar que tots els alumnes i exalumnes em tornen incrementat per 1000el que jo un dia els vaig donar;el cancer també m´ha donat l´oportunitat de fer un viatge dins meu,de comprovar la meva fortalesa,de veure i sentir la vida d´una manera diferent i de posar en practica tota una serie de valors i creences apreses al llarg de la meva vida.
Utilitzo unes paraules d´Abidal que podrien sortir també de la meva boca:" He saltat molts obstacles,encara me´n queden per saltar,i si en vénen d´altres,els continuaré saltant si puc.
Per aquest 2013 demano salut per a tots i que les pedres que trobeu en el camí no us aturin mai. Un petó molt fort a tots !!!I un somriure d´orella a orella :no us oblideu mai de somriure !!!!

jO PUC

Quan sento que tot s´ha acabat,que no sé aixecar el cap,que no tinc forces per continuar endavant.Quan sento que m´he fet petit,que ja no crec en mi,que el món continuaria igual si jo no fos aquí.Llavors m´esforço a recordar la teva cara al meu davant,la meva orella escoltant,la teva veu ,baixet parlant dient que guanyar-me el destí només depen de mí.I vaig prometre prendre el repte a partir d´aquell instant:
RESPIRA,ESPERA,AIXECA´T SENSE PRESSA,INSPIRA,REFES-TE,LA VIDA ÁL MÓN T´ESPERA.Quan sento que res té sentit ,que el món està girat,que no sé com posar un peu a terra i recomençar.Quan sento que no queda res del que sempre he lluitat i cau cada desig que m´ajuda a avançar.LLavors començo a recordar la VOSTRA cara al meu davant,la meva orella escoltant,LES VOSTRES veus, baixet parlant,dient que guanyar-me el destí només depenm de mí.I VAIG PROMETRE PRENDRE EL REPTE A PARTIR D´AQUELL INSTANT:
RESPIRA,ESPERA,AIXECA´T SENSE PRESSA,INSPIRA,REFESTE, LA VIDA I EL MÓN T´ESPERA .gràcies a tots per ser la VEU!!!!UN petó
JA TORNO A SER AQUÍ!!Durant un "despiste "que vaig tenir el Sr Càncer em va guanyar una partida .Però avui JA He Tornat !!!,avui ja mentalment he aconseguit tenir l´empenta per encarar-m´hi altre cop cara a cara per dir-li :escolta noi que les pautes les torno a marcar Jo !!!!!!!
Nois tenir càncer és dur molt dur i quant portes tants i tans mesos de lluita de quimio que va intoxicant el teu cos arriba un moment que el cos per ell sol diu ja no puc més i llavors només tens la força del teu propi jo qui camina i sóc humana com tots i aquest tram m´ha costat molt i molt i molt .És com aquella gent que fa grans maratons o grans proeses que dius:_ com coi aquest noi es travessa tot el Pol Sud amb uns esquis???Com en Kilian Jornet aconsegueix fer les barbaritats que fa ???Doncs amb un gran entrenament i amb una força interior tan poderosa que allà on els altres no poden ells ho fan. Jo no sóc ni de bon tros com tots aquests però si que m ´he trobat en aquell moment que el cos et diu : epp Marta que ja no puc !!epp que ja no vuill escoltar-te !!! I la meva ment i el meu jo doncs ........Però avui m´he aixecat i m´he dit que "collons "( i perdoneu-me l´expressió )Avui et torno mirar cara a cara (evidentment més cansada ) però desafiant fins i tot amb ràbia i li he dit : Avui Guanyo Jo!!
Així que nois MOLT BONA setmana a tots !!!Ep i amb un gran SOMRIURE !!!!I moltes GRÀCIES per sentir que hi sou!!!
A vegades la vida ens posa davant situacions difícil d´entendre.Des de dimarts passat dia 5 hem tingut en Marc ingressat primer a la UCI i després a la planta d´Oncologia Infantil de la Vall D´Hebró.Dies molt durs d´incertesa però avui ja hem anat cap a casa i gràcies a Déu no és un càncer tot i que té una malaltia de les plaquetes que serà llarg de curar però que li aniran controlant setmanalment a Barcelona.
La Fe és la que m´aguanta i em dóna la força per continuar avançant.

"La realitat no és el que veus,
la realitat és el que hi ha en el teu interior.
És la capacitat per aixecar-te davant de cada dolor,
davant de cada cop,i enfrontar la vida "
Ja som a casa i avui és un bon motiu per estar feliços !!!
Ep!!!!I a mi només em queda aquest mes de quimio!!!!!!!! després vindrà la radio però ja hauré acabat el tram més difícil!!!!!!
Per cert si vaig passar uns dies fluixeta us he de dir que amb tot això del Marc he recobrat tota la força que les mares tenim a dins el cor !!!!!
Un petó a tots
Avui he fet la meva Penúltima quimio!el 7Març finito!7mesos lluitant!i dp a l'abril començo altra fase=2 mesos de radioteràpia(per 'xamuscar'el pit!!)Nois torno a tenir aquella força q em fa imparable!us estimo
AVUI HE FET LA MEVA ÚLTIMA QUIMIO!!!
Avui em costa trobar les paraules per expressar com em sento interiorment,per expressar-vos el final d´aquesta etapa que per "pebrots" i sense preguntar la vida m´hi va posar.Sóc feliç,molt feliç,meravellosament feliç,em sento en pau,em sento agraïda amb el meu propi cos per haber soportat tants mesos la quimio,em sento valenta,lluitadora,optimista ,Victoriosa;si nois avui,que coi,em sento orgullosa de la meva feina ben feta.Em sento en pau amb mi mateixa i agrïda a la vida ,molt agraïda perquè sempre he pensat que són aquests moments els que realment els que realment et fan créixer, evolucionar,els que et fan enfrontar cara cara amb les nostres pors,els que et fan sortir la pròpia valentia,els que ens fan descobrir que si vols POTS,els que et fan adonar que la VOLUNTAD és el motor per tirar endavant.Sóc feliç perquè he tingut l´oportunitat de mirar de tu a tu a la vida, vencent la por,i t´encares a la mort i la mires i li dius:"ep aquesta partida ni de conya la guanyes molt ,perquè jo tinc encara molt per fer, molt per donar i molt per rebre ",perquè t´enfrontes com a dona a la frase "la bellesa no és a l´exterior busca´la al teu interior "i l´has de buscar quan et mires al mirall ben calva, sense celles ...
Avui és el primer gran dia d´uns molts grans dies que vindran perquè jo els buscaré !!!
...ep i sé que encara em falten 2 mesos de RADIOTERAPIA(abril i maig) i sé que encara trobaré moltes pedres en el camí però les SALTARÉ perquè a la vida caus i t´aixeques,caus i t´aixeques i quan ho fas encara que sigui amb mig somriure o amb la voluntat de somriure tot i que per dins ploris sempre tot és més fàcil!!Perquè a la vida cal buscar els petits detalls són aquests (el somriure d´un amic, una paraula,unaabraçada,un dia de sol, un gosset, una flor...)els que realment ens fan feliços i en els que jo sempre he trobat tot i el càncer les MIL RAONS PER SOMRIURE !!Recorde-ho la clau està en els detalls que ens regala la vida !!!Us estimo molt i gràcies per ajudar-me tantíssim en aquesta etapa,sense vosaltres tot hauria estat molt i molt més difícil aquesta victòria meva també és vostra !!!!
Sabeu els meus cabells desde petitona sempre han estat un senyal d'identitat, quan els vaig perdre va ser dur, durissim pero ho vaig afrontar amb un somriure..i la perruca em donava la possibilitat de continuar exteriorment sent jo.avui tarda he sortit sense ella, avui he fet un pas x a mi molt important, us enganyaria si us digues q em sento guapa, us enganyaria si us digues q tot es facil...us enganyaria si us digues q no tinc por, us enganyaria si us digues q no em sento insegura...pero em toca set valenta, a ka vida ens toca a tots ser valents
Avui he anat a Barcelona sense la perruca havia de dur.la a rentar i dp anar a fer la radio pero ja he sortit de casa amb ella en uns caixa...i quan ja la tenia neta i posada em miro i em dic:ja esta adeu perruca , la Marta ja no es la de la perruca:adeu bonica perruca.....adeu...i Moltes gracies x fer.me sentir mes forta durant tot el cancer....adeu bonica perruca...fins sempre!!! Hola nova Marta!! Ara em toca aprendrem a estimar.me smb aquests cabells, a no espantar.me quan em veig a un mirall, a buscar la meva part femenina sense els meus cabells, i pensar q a partir d'ara cada dia sera un pas endavant, cada dia una micona mes llargs, cada dia....xq tinc un cada dia....Xq dema Nois acabo amb el meu cancer...Xq dijous començo una nova vida....i xq realment q son uns cabells a canvi d una vida????? Vull donar les gracies a l amic q realment m'ha donat l'impuls i seguretat x treureme.la!!! Realment ha estat i es dificil pero al mateix temps ha estat una gran alliberacio i veure vom creixen es veure q hi ha vida VIDa!!!! Viviu.la , viviu.la q es unica i vostra
Aprendre sempre es un regal encara q a vegades el dolor sigui el mestre"......no sempre podem escollir la musica que la vida ens toca pero si que escollim com la ballem....un any dificil x a mi:un cancer, la malaltia del marc i adonar.te que aquella persona q tens al costat no vol o no pot ser.hi.......una nova vida que començo ....no oblidant mai que semprw hi ha mil raons per somriure i que quan ens sembla que ja no podem mes...la força esta dins nostre...tots en aquesta vida som mestres i alumnes...sempre ens hem de preguntar que hem vingut a aprendre i que hem vingut a ensenyar.....estic en pau i soc feliç...la felicitat son el gust de petits moments.....us estimo molt a tots....gracies als que sempre hi heu estat...





El meu full de ruta: Endavant sempre Endavant .

Avui  començo aquest blog amb moltes ganes d´explicar-vos  els  sentiments,les  experiències,les pors ,els  dubtes, les alegries  que he  sentit durant aquests mesos que he tingut càncer i he lluitat per fer.li front...
M´agradaria també compartir amb vosaltres frases, pensaments  que m´han ajudat a tirar endavant quan tot es complicava, quan el cos està més cansat i cal tirar de la ment i de tota la gent que t´estima...
Una carrera difícil perquè al càncer se li va sumar la meva separació i la malaltia del meu fill Marc  però en aquesta vida sempre he pensat que les coses sempre tenen un motiu,un perquè encara que ens costi trobar-lo sempre hi és i la clau està en confiar,en creure , en no rendir-se i en buscar les mil raons per somriure .
Darrere d´una porta tancada sempre sempre hi ha una finestra només cal saber obrir bé els ulls per veure´la ....perquè en la nit més fosca si un vol pot trobar la força interior que l´ajudi a superar-ho o encarar-ho.
En aquest blog m´agradaria explicar-vos com ho he fet.