El meu full de ruta: Endavant sempre Endavant .
Avui començo aquest blog amb moltes ganes d´explicar-vos els sentiments,les experiències,les pors ,els dubtes, les alegries que he sentit durant aquests mesos que he tingut càncer i he lluitat per fer.li front...
M´agradaria també compartir amb vosaltres frases, pensaments que m´han ajudat a tirar endavant quan tot es complicava, quan el cos està més cansat i cal tirar de la ment i de tota la gent que t´estima...
Una carrera difícil perquè al càncer se li va sumar la meva separació i la malaltia del meu fill Marc però en aquesta vida sempre he pensat que les coses sempre tenen un motiu,un perquè encara que ens costi trobar-lo sempre hi és i la clau està en confiar,en creure , en no rendir-se i en buscar les mil raons per somriure .
Darrere d´una porta tancada sempre sempre hi ha una finestra només cal saber obrir bé els ulls per veure´la ....perquè en la nit més fosca si un vol pot trobar la força interior que l´ajudi a superar-ho o encarar-ho.
En aquest blog m´agradaria explicar-vos com ho he fet.
M´agradaria també compartir amb vosaltres frases, pensaments que m´han ajudat a tirar endavant quan tot es complicava, quan el cos està més cansat i cal tirar de la ment i de tota la gent que t´estima...
Una carrera difícil perquè al càncer se li va sumar la meva separació i la malaltia del meu fill Marc però en aquesta vida sempre he pensat que les coses sempre tenen un motiu,un perquè encara que ens costi trobar-lo sempre hi és i la clau està en confiar,en creure , en no rendir-se i en buscar les mil raons per somriure .
Darrere d´una porta tancada sempre sempre hi ha una finestra només cal saber obrir bé els ulls per veure´la ....perquè en la nit més fosca si un vol pot trobar la força interior que l´ajudi a superar-ho o encarar-ho.
En aquest blog m´agradaria explicar-vos com ho he fet.
No puc dir-te res mes q felicitats, per la teva força i el teu esperit de superació, t'encoratgo a seguir així!!! Endavant sempre endavant!!!
ResponderEliminarUna abraçada.
Rosa
Gràcies Rosa .Un petó molt fort
EliminarDesprés d’un parèntesi de 15 anys d’haver perdut el contacte amb tu, he descobert el teu blog gràcies a l’atzar d’haver estat en el lloc indicat en el moment adequat i haver-te retrobat a l’andana de Plaça Catalunya.
ResponderEliminarAquests anys tan sols han estat un parèntesi perquè, tot i no haver tingut cap notícia de tu, t’he recordat una pila de vegades i t’he sentit molt a prop perquè sempre has estat una persona important per a mi. Com a mestra, vas saber guiar-me en moments de confusió i vas donar-me unes pautes essencials que m’han ajudat a créixer com a persona i a caminar per la vida. Per això t’he recordat tant.
He quedat meravellada del que has escrit durant aquests mesos de lluita i només puc confirmar el que sempre he pensat de tu: Ets mestra, però no només d’escola, sinó de VIDA. Ets un exemple i referent de valentia, força, serenor i positivitat.
L’atzar va fer que patissis càncer i et va posar a prova. Tu has demostrat que les fites, per llunyanes que semblin, es poden aconseguir amb esforç, ganes i un somriure a la cara.
Potser l’atzar també pot fer que el teu testimoni arribi i encoratgi a moltes altres persones. I potser aquest és el motiu de tot plegat.
Marta, ets molt gran i el teu missatge també ho és. Espero que aquest blog arribi molt lluny.
Petons,
Meritxell.
Quin missatge més bonic Meritxell!!Em dóna força per continuar així amb la meva feina que tan estimo.
Eliminar