El dia que et diuen : Tens càncer

Quant et diuen que tens càncer el món s´atura, per uns instants es para ,llavors apareixen les pors,les llàgrimes,els dubtes fins i tot l´incredulitat ja que et sembla que no et passa a tu i es com si miressis una pel.lícula.
Després vaig aconseguir calmer-me i visualitzar mentalment com podia afrontar aquesta cursa que la vida m´havia posat.Vaig voler-me visualitzar guanyadora però per a fer-ho calia enfrentar-me a les meves propies pors que eren moltes.
Per a fer-ho vaig utilitzar els tres camins que sempre davant un problema plantejo als meus alumnes:
1)Pots passar-te el dia plorant , realimentant una i unaltra vegada el teu dolor.Però: què en treus de tot això?Jo us ho diré :més dolor.
2)Pots queixar-te i culpar a l´exterior, al destí a Déu o als altres dels teus problemes .Amb aquesta actitud de ràbia només aconsegueixes tapar la realitat.
3)Pots dir " és una gran Putada" però no tinc cap més remei que aixecar-me i lluitar perquè vull viure o si he de morir com a mínim que sigui amb la pau interna d´haver lluitat fins al final.
Jo vaig triar la tercera opció que crec que és la que et porta a la victòria interior tot i que és la més difícil perquè requereix un esforç mental molt gran.Significa enfrentar.te a allò que més por et fa ,cara a cara, mirant.li als ulls per poder-li dir :guanyaré jo.
Reconec que jo vaig tenir molta sort o millor dit la sort la vaig buscar jo anant a fer la revisió ginecològica quan em tocava, fer-me les mamografies de control perquè el meu tumor estava enganxat a un múscul i en dos o tres mesos l´hagués tingut per tots els ossos i llavors la lluita encara hagués estat més difícil.
Clar que vaig plorar ..moltíssim.
Clar que vaig tenir por..moltíssima.
Clar que vaig cridar  ..moltíssim.
Recordo que vaig agafar una llibreta i només hi podia escriure: Putada,putada,putada, putada....la vaig escriure moltes vegades seguides.Sentia que tot era una Putada però que no podia tancar els ulls .Volia viure ,volia enganxar-me a la vida ,volia guanyar aquella cursa  en la que jo no volia participar,en feia mandra,em feia por, terror.....però sabia que per guanyar-la només  amb  els metges, la gent que estimava, la meva fe i jo  tenia moltes possibilitats d´aconseguir-ho.Així que em vaig dir : Per mi no serà .
Em vaig enganxar molt fort a la vida i he guanyat...i em sento feliç